02 diciembre 2008

AMAZING ... on the ROAD!

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------

Ja us aviso... estic poc motivat per escriure.. però bé allà vaig ... però abans mireu al Mister Increible i la Elastigirl de marras... AMAZING!





Després d'uns dies de no dir res, de que els contadors de la natació s'hagin parat completament i que els de la bicicleta en prou feines hagin oscilat, només uns puc remarcar que, pel que fa la cursa a peu, estic fent els deures.

Després d'una, mes que desmotivant Duatlo de Viladecavalls on vaig fer el pamplinas amb la Btt, aquesta semana passada he corregut ja mes que be la cursa del Farell, a Caldes de Montbui. Els volums de la cursa a peu estan començant a sentar una base que espero aprofitar a la Marato de Barcelona.

53'09" en una cursa de 12,5 km de muntanya amb un desnivell de 300 mts, no es un bon temps, però clar, si tens en conta que el 2008 esportivament parlant ha estat sub 0, i que fa tant sols 2 mesos que estic corrent, doncs, que vols que et digui... estic content.
Content i prou! JO volia baixar de 52' .. JODER!

En fi.. desde aqui felicitar al Humberto (ja li val, això d'estar entrenant tot l'any per adelantar-me en els ultims 500 mts, l'any que ve et
lijaré!), al Reguan i al Comella (aplica-vos el mateix que el Humberto, treuré el soplete i us aniré fent, volta i volta) que van entrar davant meu.

Tb destacar la millora a peu del meu compi Josep Maria i de la Merchendaising. Aquest parell faran molt de mal als tris de muntanya del 2009, i sino, al tiempo.. admito apuestas!.

Per cert, abans de que se m'oblidi, una mencio especial al senyor Maya (King Maya, ara mes que mai, jeje!) que el diumenge, joder... res Javi, que moltes gracies! Ets un crack, tu i el teu sogre!
Felicitar desde aquí a en Josef per ser finisher per segona vegada al Ultraman.
Y per últim desitjar una ràpida recuperació al Clemente...! Venga tio!

Apa-li... a mumir!

-----------------------------------------------------------------------------------

Ya os aviso... estoy poco motivado para escribir.. pero bueno allá voy ... pero antes mirad a Mister Increible y la Elastigirl de marras... AMAZING!





Después de unos días de no decir nada, de que los contadores de la natación se hayan parado por completo y que los de la bicicleta apenas hayan oscilado, sólo os puedo recalcar que, por lo que hace a la carrera pedestre, estoy haciendo los deberes.

Después de una, mas que desmotivante Duatlon de Viladecavalls donde hice el pamplinas con la Btt, esta semana pasada he corrido, ya mas que bien la carrera de montaña del Farell, en Caldes de Montbui. Los volúmenes de los entrenos de la carrera a pie están empezando a sentar una base que espero aprovechar en la Maraton de Barcelona.

53'09" en una carrera de 12,5 km de montaña con un desnivel de 300 mts, no es un buen tiempo, pero claro, si tienes cuenta que el 2008 deportivamente hablando ha sido sub 0, y que hace sólo 2 meses que estoy corriendo, pues, que quieres que te diga... estoy contento.
Contento y basta! Yo quería bajar de 52' .. JODER!

En fin.. desde aqui felicitar al Humberto (ya te vale, esto de estar entrenando todo el año para adelantarme los ultimos 500 mts, el año que viene te
lijaré!), al Reguan y al Comella (os podeis aplicar la misma medicina que Humberto, sacaré el soplete y os iré haciendo, vuelta y vuelta) que entraron delante mío.

Tb destacar la mejora a pie de mi compi Josep Maria y de la Merchendaising. Este par harán mucho daño en los tris de montaña del 2009, y sino, al tiempo.. admito apuestas!.

Por cierto, antes de que se me olvide, una mencion especial al señor Maya (King Maya, ahora mas que nunca, jeje!) que el domingo, joder, ... nada Javi, solo decirte que gracias ... eres un crack, tu y tu suegro!
Felicitar desde aquí a Josef por ser finisher por segunda vez en el Ultraman.
Y por ultimo desear una rápida recuperación a Clemente...! Venga tio! 

Ale.. a dormir!


09 noviembre 2008

PISTA D'ATLETISME

CASTELLTERÇOL - SANT FELIU DE CODINES
Total: 14km
Desnivell: 480 mts





Si voleu consultar la ruta.. aquí la teniu!

Salut!

04 noviembre 2008

AMAZING!

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------

Divendres va ser un dia brutal. Estava a casa veient com per moments el cel s’anava tapant, portava uns dies plovent i no em podia quedar mes temps sense fer res. Decidit, agafo en Ramon, el foto dins el maleter del C4 i pirem cap a Castellterçol per fer una baixada ràcing per la pista d’Atletisme.

Només tinc una paraula… INCREIBLE! La pista d’atletisme és un tram de pista forestal que va de Castellterçol a Sant Feliu passant pel costat de Sant Sadurní i per sobre la Masia del Meset. Es una zona molt xula que engloba els termes municipals de Gallifa, Castellterçol i Sant Feliu de Codines.

Doncs bé, al km 1,5 ens va començar a ploure… al km 2 estàvem tant en Ramon com jo, negats d’aigua. Buffff! Quina sensació tant bestia. En Ramon, jo, el bosc la pluja… increïble, de veritat. Basals plens d’aigua que m’arribava sota genoll, ràfegues de pluja i vent que em desequilibraven, i a 15’ d’arribar al poble, entre la boira i que ja era de nit, el menda ja no hi veia un pijo!

Sincerament, un d’aquells dies a recordar… em va encantar!

Les conseqüències van venir l’endemà que no vaig tenir collons de sortir del llit, i això que tenia un IronMan nocturn. La veritat que em va saber molt de greu no poder anar, però no estava el forn per bolls! Jeje!

Estic agafant l’hàbit de sortir a córrer pel matí, i avui han caigut els 14 km de rigor de la carretera de St Miquel del Fai. També un altre paratge que “se los trae”. A veure si demà me’n recordo i us porto una foto de les vista d’aquesta carretera de marres!

Salut!

P.D. S’acosten les Mitjes i el Run-Penat… quina por XD!

-----------------------------------------------------------------------------------

Viernes fue un día brutal. Estaba en casa viendo cómo por momentos el cielo se iba tapando, hacia unos días lloviendo y no me podía quedar mas tiempos sin hacer nada. Decidido, cojo a Ramón, lo meto en el maletero del C4 y nos vamos hacia Castellterçol para hacer una bajada rácing por la pista de Atletismo.

Sólo tengo una palabra… INCREIBLE! La pista de atletismo es un tramo de pista forestal que va de Castellterçol a Sant Feliu pasando por el lado de Sant Sadurní y por encima la Masia del Meset. Es una zona muy chula que engloba los términos municipales de Gallifa, Castellterçol y Sant Feliu de Codines.

Pues bien, en el km 1,5 nos empezó a llover… al km 2 estábamos, tanto Ramon cómo yo, negados de agua. Buffff! Qué sensación tan bestia. Ramon, yo, el bosque la lluvia… increíble, de verdad. Charcos llenos de agua que me llegaba por debajo la rodilla, ráfagas de lluvia y viento que me desequilibraban, y a 15’ de llegar al pueblo, entre la niebla y que ya era de noche, el menda ya no veía un pijo!

Sinceramente, uno de esos días a recordar… me encantó!

Las consecuencias vinieron al dia siguiente que no tuve cojones de salir de la cama, y esto que tenía un IronMan nocturno. La verdad que me supo muy mal no poder ir, pero no estaba el horno por bollos! Jeje!

Estoy cogiendo el hábito de salir a correr por la mañana, y hoy han caído los 14 km de rigor de la carretera de St Miquel del Fai. También otro paraje que “se los trae”. A ver si mañana me acuerdo y os traigo una foto de las vistas de esta carretera de marras!

Salud!

P.D. Se acercan las Medias y el Run-Penat? qué miedo XD!

28 octubre 2008

TU JUGUES a ONA CODINENCA

Ahir els nois de Ona Codinenca van entrevistar al presi del club i a un servidor ... us passo el link de la seva web per si voleu sentir la entrevista, que la trovareu al apartat "últim tu jugues emes". Es a la columna dreta de la web.

Ayer los chicos de Ona Codinenca entrevistaron al presi del club y a un servidor... os paso el link de su web por si quereis escuchar la entrevista, que la encontrareis en el apartado "ultim tu jugues emés". Está en la columna derecha de la web.

Tu jugues


THE FIRST

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------


Després de quasi bé un any de no fer una cursa, el diumenge, vaig prendre la sortida a la Mitja de Muntanya de St Llorenç Savall. Ja no recordava les sensacions, que un tenia, mentre em posava el dorsal, els nervis aquells, les pessigolletesostia, com ho he trobat a faltar tot això. Que burro que soc!

La cursa en si, no es que em sortís molt be que diguem. Es la cançó de sempre. Quedo amb en Josep Maria a les 7:30, i a les 7:29 encara soc a dins al llit. Conseqüentment, vaig sortir de casa sense esmorzar. A les 9 donaven la sortida de la mitja, a les 8:50 m’acabava de jalar un bocata de truita del 15... això si, encara mig adormit!

Evidentment les conseqüències per la cursa van ser nefastes, ja que em vaig passar fins al km 15 paint el putu entrepà (tot s’ha de dir que estava d’allò mes bo. Per això no el vaig deixar anar).

La part positiva de tot plegat es que del km 15 al 21 vaig anar com un tiro, molt i molt be, amb bones sensacions i amb ganes de mes. En fi, a nivell global no es per estar gaire content, però ho estic. Feia molt que no prenia part a una cursa i tornar, ha estat el millor de tot. A mes per allà tenia al Josep Maria (cabrón, la última vez que me ganas), en Santiago (Al Garraf iras tu solito xato.. jejeje!), el Victor Picalló, la Maria, la Mariona, la Laura Marzo, la Eva Sans… Llàstima de no veure en Robert i en Victor Pla, m’hagués agradat veure la seva cara després de la Marató.. i és que m’encanta el Gore!

Salut!

P.D. Next place... 1 Nov Barcelona!
P.D. Vaya concepte que teniu alguns amb mi ... 46% pensa que soc un vago!

-----------------------------------------------------------------------------------


Después de casi un año de no hacer una sola carrera, el domingo, tomé la salida en la Media de Montaña de St Llorenç Savall. Ya no recordaba las sensaciones, que uno tenía, mientras me ponía el dorsal, los nervios esos, las cosquillas... ostia, como lo he echado de menos todo esto. Que burro que soy!

La carrera en si, no se que me saliera muy bien que digamos. Es la canción de siempre. Quedo con en Josep Maria a las 7:30, y a las 7:29 todavía estoy dentro de la cama. Consecuentemente, salí de casa sin almorzar. A las 9 daban la salida de la media, a las 8:50 acababa de comer un bocata de tortilla del 15... eso si, aún medio sobao!

Evidentemente las consecuencias para la carrera fueron nefastas, ya que me pasé hasta el km 15 digiriendo el putu bocadillo (las cosas como son, el bocadillo de marras estaba de muerte...por eso no lo solté).

La parte positiva de todo esto es que del km 15 al 21 fui como uno tiro, muy muy bien, con buenas sensaciones y con ganas de mas. En fin, a nivel global no es para estar muy contento, pero lo estoy. Hacía mucho que no tomaba parte de una carrera y volver, ha sido lo mejor de todo. A mas, por allí tenía a Josep Maria (cabrón, la última vez que me ganas), Santiago (Al Garraf iras tú solito xato.. jejeje!), Victor Picalló, Maria, la Mariona, Laura Marzo, Eva Sans. Lástima de no ver a Robert y a Victor Pla, me hubiera gustado ver su cara después de la Maratón.. y es que me encanta el Gore!

Salud!


P.D. Next place... 1 Nov Barcelona!
P.D. Vaya concepto que teneis algunos de mi ... 46% piensa que soy un vago!

10 octubre 2008

LA FRASE DE MARRAS

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------

“Mother of the beautiful love”

Això és el que he pensat avui, 3 cops, i cap de les vegades ha estat per una cosa positiva. La primera, avui al migdia. Aquests dies amb tot el rembombori bursàtil que hi ha, m’he enganxat com mai al blog d’en Josef. La veritat, em perdo en la meitat de tecnicismes que hi ha escrits, però la idea general, mes o menys la pillo. Quan se m’ha ocorregut veure la cotització a temps real de l’Ibex, m’han caigut els ous al terra. Plof! (Onomatopeia)

L’altre moment “Mother of the beautiful love”, ha estat quan ha aparescut a la sala, una de les gerents (o sucedani, no se ben be quin càrrec té) per comunicar que dos dels nostres companys de curro hauran d’anar a fer cua a les oficines del INEM. Mal assumpte (cuando las barbas del vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar ... jo, però, per si las mosques vaig depilat de d’alt a baix). Tot ha estat extra oficial i a mi directament no m’han dit res, però per algunes coses, tinc un nas de la ostia, i al final, per lo bajini, m’ho han confirmat. El que no se, és qui son ... A la mierda!

L’ultim moment estrella del dia, ha estat quan he arribat de correr els 16k que tocaven. Ostia puta quin mal de cames que tinc. A mes, he anat arrastrat tota la sortida, i amb sensacions de estar tocat muscular i articularment. En fi, em penso que dema faré una sortida pajillera en bici... si si, d’aquelles d’anar tocant la flauta. Penseu el que vulgueu.

Ja vindran temps millors!
Salut i feina!

-----------------------------------------------------------------------------------

“Mother of the beautiful love”

Esto es lo que he pensado hoy, 3 veces, y ninguna de las veces ha estado por algo positivo. La primera, hoy al mediodía. Estos días con todo el jaleo/cachondeo bursátil que hay, me he enganchado como nunca al blog de Josef. La verdad, me pierdo en la mitad de tecnicismos que hay escritos, pero la idea general, mas o menos la pillo. Cuando se me ha ocurrido ver la cotización a tiempo real del Ibex, se me han caído los huevos al suelo. Plof! (Onomatopeya) 

El otro momento “Mother of the beautiful love”, ha sido cuando ha aparecido en la sala, una de las gerentes (o sucedáneo, no se bien bien que cargo tiene) para comunicar que dos de nuestros compañeros de curro habrán de ir a hacer cola a las oficinas del INEM. Mal asunto (cuando las barbas del vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar ... yo, pero, por si las moscas voy depilado de arriba a abajo). Todo ha sido extra oficial y a mí directamente no me han dicho nada, pero por algunas cosas, tengo una nariz de la ostia, y al final, por lo bajini, me lo han confirmado. El que no se, es quienes son ... A la mierda!

El último momento estrella del día, ha sido cuando he llegado de correr los 16k que tocaban. Ostia puta que dolor de piernas que tengo. A mas, he ido arrastrado toda la salida, y con sensaciones de estar tocado muscular y articularmente. En fin, pienso que mañana haré una salida pajillera en bici... si si, de esas de ir tocando la flauta. Pensad lo que querais.

Ya vendrán tiempos mejores!
Salud y trabajo!


09 octubre 2008

ÀNGEL i DIMONI

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------

Els ànims segueixen igual de bé. La veritat és, que estic força content. Fa nou dies que ha començat el compte enrera i de moment, em sento pletoric a nivell mental (que és per on normalmente acabo petant). Porto ja acumulats 50 km a peu, i les sensacions corrent son, dins el que cap, força bones. Piano, piano … que tampoc ho vull fotre tot en una pila.

Dilluns i dimecres he repetit circuit de cursa a peu. Dos cops anar al Fonoll i dues voltes a la Penya Esportiva de Solanes. Crec que deuen ser entre 11,5 i 12 km. Aquest circuit té una mica de tot, plà, baixada, pujada, la veritat és que no es fa avorrit. Això si, l’unic que em ratlla, es que vaig a correr que ja es negra nit i dilluns, em vaig fotre una pinya que una mica mes hi deixo les dents.

Dimarts van tocar uns 2.300 mts que no se ben be perquè s’em van fer eterns. A la piscina no vaig ni pa’tras, però be, crec que ara, és mes treballar la aerobia que una altra cosa.

Avui toro a la piscina.. a veure que tal em trobo.

P.D. Aquest dimoni que porto dins nomes fa que dir-me... Fuma, Marlboro, Fuma! Que putes...

-----------------------------------------------------------------------------------

Los ánimos siguen igual de bien. La verdad es, que estoy bastante contento. Hace nueve días que ha empezado la cuenta atrás y de momento, me siento pletórico a nivel mental (que es por donde normalmente acabo petando). Llevo ya acumulados 50 km a pie, y las sensaciones corriendo son, dentro lo que cabe, bastante buenas. Piano, piano … que no lo quiero mandar todo a la mierda a las primeras de cambio.

Lunes y miércoles he repetido circuito de carrera a pie. Dos veces ir al Fonoll y dos vueltas a la Peña Deportiva de Solanes. Creo que deben de ser entre 11,5 y 12 km. Este circuito tiene un poco de todo, llano, bajada, subida, la verdad es que no se hace aburrido. Esto si, lo unic que me ralla, es que voy a correr que ya es negra noche y lunes, me meti un ostion que un poco mas y me dejo los dientes.

Martes tocaron unos 2.300 mts que no se bien bien porque, se me hicieron eternos. A la piscina no voy ni pa’tras, pero bueno, creo que ahora, es mas trabajar la aerobia que otra cosa.

Hoy vuelvo a la piscina.. a ver que tal me encuentro.

P.D. Ese diablo que llevo dentro solo hace que decirme … Fuma, Marlboro, Fuma! Que putas….


06 octubre 2008

TOMAQUERA ... que dolor!

-----------------------------------------------------------------------------------
CATALÀ I CASTELLÀ (Un poco mas bajo)
-----------------------------------------------------------------------------------

Quin dia d’emocions, de veure gent que tenia per complet oblidada, de veure la puta moqueta blava que, cada cop que la trepitjo m’entra una erecció ... tal qual, sin tapujos! Quines ganes de tornar-me a posar la lycra arrapada al meu cos de botijo i tornar a sentir el meu cor fent la rentadora en procés de centrifugat.

Be, us he de dir que no he estat puntual. M’havia compromès estar puntual a les 8 del matí, i per circumstancies de la vida, he arribat a les 11:30 ... però he arribat, que al final es el que compte. No entrarem mes en detall ...

Si, es cert que m’he perdut l’olímpic on hi havia la Pili (mi Diosa), l’Ivan Raña, en Santi Pellejero (el meu sensei Master Natatorius), en Xavi Llobet, però he gaudit de tota aquella gent que possiblement avui, han fet el seu primer triatló. Increïble! Veure els seus familiars allà, animant-los I ells agraint-li el suport intentant dibuixar un somriure a la seva cara I amb uns ulls desbordats per la il•lusió … sincerament, com deia el gran Johan … Galinia de piel!

La sorpresa del dia ha estat trobar-me en Jordi Solé. Quins collons trobar-nos aquí. Si hagués de començar a explicar histories d’aquest boig, no hi hauria gigas suficients al Blogger; però us podeu quedar en que ambdós varem compartir vestuari durant 3 anys al F.C. Joventut St Feliu (jo porter, i ell migcampista). Vaya malalt, que grande!

A la 1 del migdia he agafat el cotxe i he marxat cap a casa, content per haver anat al event i retrobar-me altre cop amb gent del mundillo (Marc Rius, Oscar ”Nenazaman”, Pep Mesas, Santi Pellejero, la Teniente, Gabri, Carles Bou, Olivia, Jaume Passarell, Josef Ajram, Alex Clarasso, Guillem Lladó, Xavi Casals, Dani Canadell, Laia Cuevas). Veure que encara es recorden d’un, per dolent que sigui, sempre reconforta... jeje!

Després de dinar em tocaven 30 km de Btt, però he estat incapaç. Tinc el cul com un “beberdero patos”. Els 72 km d’ahir després de 6 mesos de no agafar la bici van deixar les seves conseqüències en forma de tomaquera anal! En fi... que he optat per posar-me les Cascadia (us les recomano a tots aquells que sortiu a córrer per la muntanya.. deixeu-vos de Salomón que son una merda, ni punt de comparació) i fer una baixada racing de Castellterçol a Sant Feliu amb el cunyat (Toni, prepara’t! Li estic fent la posta a punt al cunyao ... fliparas!) i en Ramon. 14 km en els que hi ha de tot ... 4km de pujada non-stop, tobogans, i uns 6 km de dura baixada. Un circuit que et posa les piles si o si!

Els tres em arribat a casa després de 1h5’... a veure demà com tenim les cames.
Necessitava un cap de setmana com aquest, tant a nivell físic com mental.

-----------------------------------------------------------------------------------

Qué día de emociones, de ver gente que tenía por completo olvidada, de ver la puta moqueta azul que, cada vez que la piso tengo una erección ... tal cual, sin tapujos! Qué ganas de volverme a poner la lycra arrapada a mi cuerpo de botijo y volver a sentir mi corazón haciendo la lavadora en proceso de centrifugado.

Os tengo que decir que no he sido puntual. Me había comprometido estar puntual a las 8 de la mañana, y por circunstancias de la vida, he llegado a las 11:30 ... pero he llegado, que al final es lo que cuenta. No entraremos mes en detalle ...

Si, se cierto que me he perdido el olímpico donde estaba Pili (mí Diosa), l’Ivan Raña, Santi Pellejero (mi sensei Master Natatorius), Xavi Llobet, pero he disfrutado de toda aquella gente que posiblemente hoy, han hecho su primero triatlón. Increíble! Ver sus familiares allá, animándolos Y ellos agradeciéndole el apoyo intentando dibujar una sonrisa a su cara y con unos ojos desbordados por la illusión …
sinceramente, como decía el gran Johan … Galinia de piel!

La sorpresa del día ha sido encontrarme a Jordi Solé. Vaya huevos encontrarnos aquí. Si tuviera que empezar a explicar histories de este loco, no habría gigas suficientes en Blogger; pero os podéis quedar en que ambos compartimos vestuario durante 3 años en el F.C. Juventud St Feliu (yo portero, y él centrocampista). Vaya enfermo, que grande!

A la 1 del mediodía he cogido el coche y me he ido a casa, contento por haber ido al evento y reencontrarme otro vez con gente del mundillo (Marc Rius, Oscar ”Nenazaman”, Pep Mesas, Santi Pellejero, la Teniente, Gabri, Carles Bou, Olivia, Jaume Passarell, Josef Ajram, Alex Clarasso, Guillem Lladó, Xavi Casals, Dani Canadell, Laia Cuevas). Ver que todavía se acuerdan de uno, por malo que sea, siempre reconforta... jeje!

Después de comer me tocaban 30 km de Btt, pero he sido incapaz. Tengo el culo como uno “beberdero patos”. Los 72 km de ayer después de 6 meses de no coger la bici dejaron sus consecuencias en forma de tomatera anal! En fin... que he optado por ponerme las Cascadia (os las recomiendo a todos aquellos que salís a correr por la montaña.. dejaos de Salomón que son una mierda, ni punto de comparación) y hacer una bajada racing de Castellterçol a Sant Feliu con el cunyao (Toni, preparate! Le estoy haciendo la puesta a punto al cunyao ... fliparas!) y Ramon. 14 km en los que hay de todo ... 4km de subida non-stop, toboganes, y unos 6 km de dura bajada. Un circuito que te pone las pilas si o sí!

Los tres hemos llegado a casa después de 1h5’... a ver mañana como tenemos las piernas.
Necesitaba un fin de semana como este, tanto a nivel físico como mental.